Igual que el roscó, el seu origen és incert. Possiblement, es remunta molt abans de l’arribada de Jaume I, tot i que des d’aquelles dates, des de la creació del Regne cristià de València, es va establir la tradició que els padrins regalaren als seus fillols la casca per a la nit de Reis.

No obstant això, aquest dolç medieval sembla tenir arrels àrabs pels seus ingredients. Al seu torn, sembla ser un pastís car i noble perquè, a l’Edat Mitjana, el sucre no tenia un preu popular. Tot i així, al segle XVIII, el seu preu va baixar i va començar a ser consumit també pel poble pla. Tot i això, continuava sent car i, per això, es consumia una vegada a l’any.

Les primeres referències escrites daten del segle XV. Roís de Corella i Jaume Roig la nomenen a les seves obres, mentre que la seva recepta apareix escrita en el “Llibre de Coch” de 1520, el primer receptari imprès en valencià.

Indicacions

0/ 0 passos fets
  1. En un bol es mescla l’ametla molta i el sucre. S’afigen tres ous un a un, removent-se fins que quede homogeni. S’agrega la ratlladura i la canyella molta.
  2. En una superfície enfarinada, s’estén la massa de forma rectangular. La trenca pot tindre dues formes, de *rosco o de serp. Si s’opta per la forma de serp, el rectangle serà més ample d’un costat.
  3. Es fa un lloc o un canal en el centre, on es posa el farciment. Aquest pot ser de moniato o gemma confitada o de cabell d’àngel. I es tanca amb cura sense que s’isca el farciment.
  4. Es col·loca el *rulo en la safata per a forn amb paper d’enfornar i es dona la forma.
  5. Es bat un ou i pintem amb ell la trenca. S’espera 2 minuts i es pinta de nou
  6. S’enforna la trenca, havent precalfat el forn, a 200é amb calor a dalt i a baix sense ventilador durant 15 minuts
  7. Mentrestant, es prepara la *glasa. Tan sols s’ha de muntar la clara amb el sucre.
  8. Es decora la trenca amb la glasa una vegada s’haja refredat com es preferisca.
  9. Per a acabar, es posa en una caixa i s’adorna amb monedes de xocolate, gominoles, confits…