Un arròs melós amb magre i costelles de porc, unes carxofes i uns bons esclatasangs, és un plat propi d’aquesta dates que fa les delícies dels amants de la cullera.
En les nostres terres l’arròs ha sigut sempre un perfecte fons de plat que combina amb quasi tots els productes de temporada, vengen de l’horta, del corral o de la muntanya.
En època de bolets, no poden faltar arrossos que els continguen. En la nostra comarca els més familiars són els bolets de xop ( també nomenats “roviols”) i els “esclatasangs” (també nomenats rovellons o pebrassos). En la comarca de l’Alcoia, el Comtat i la Vall d’Albaida no es distingeixen pel nom els bolets produïts pel fong “lactarius deliciosus” i “lactarius sanguifluus”. Al tall desprenen un làtex que és més ataronjat en els L. deliciosusen i de color vermellós vinòs en el L. sanguifluus.

Per als arrossos i altres plats de cullera, no sol usar-se els de xop, sent molt mes apreciats els esclatasangs, de carn mes consistent i sabor mes pronunciat.

Aquest arròs melós amb esclatasangs/pebrassos/rovellons és un plat quotidià, de temporada, senzill d’elaborar i molt saborós. Encara que he optat per la recepta amb magre i costelles de porc, pot elaborar-se amb conill, pollastre o una combinació de carns. Com tot plat d’arròs, pot també fer-se sec (en perol o paella) o caldós, no obstant açò la consistència melosa és la mes adequada per a incorporar els bolets.

Indicacions

0/ 0 passos fets
  1. En un perol fondo posar l’oli a calfar.
  2. Sofregir els esclatasangs sense reblanir-los i reservar-los.
  3. Sofregir els alls i reservar-los.
  4. Salar les costelles i el magre i sofregir-los.
  5. Afegir les carxofes i donar unes voltes.
  6. Afegir la tomaca i sofregir-la.
  7. Afegir el pebre roig i remenar rapit.
  8. Afegir l’aigua i coure fins que la carn estiga tendra: uns 35 minuts.
  9. Repondre l’aigua consumida en la cocció, afegir el safrà i rectificar de sal.
  10. Afegir l’arròs i coure 10 minuts.
  11. Afegir els esclatasangs i deixar coure altres 8 minuts.

Recepta extreta, amb la seua autorització, del blog Menjars de la Muntanya